La natura m'és casa i es allà on vaig quan necessito una abraçada, on buscar-me quan em perdo, on arrelar-me i nodrir-me quan tot em fa trontollar, on respirar puresa quan em sembla que m’ofego, on recordar quina és la meva essència quan els pensaments m’emboiren... Allà desperto la capacitat sanadora que tenim dins i allà m'inspiro a confiar en el meu potencial.
Per arribar on sóc ara he viscut moltes coses. En destaco tres maternitats, que van començar una (r)evolució molt bèstia dins meu, que m’ha dut a connectar amb la meva jo més instintiva i ancestral. Obrint la mirada i deixant-me guiar per les sensacions, desaprenent tot allò que creia saber per aprendre a escoltar la saviesa innata que tots duem dins. En aquest temps m’han sacsejat mil remolins i m’han desmuntat tot el que creia ser per a començar a actuar i ser des de l’autenticitat. Un camí cap a les entranyes, on he après a ser llavor: nodrir-me terra endins per poder brotar cel amunt. |